La Pobla Tornesa
dispose d'un immense parking, idéal pour un bivouac tranquille.
UTM :31
T 244321 4443389
Dos au Tossal de la Cova,
la Carrer Les Eres,
surnommée "Calle
Sulfatada"
probablement en raison du traitement des vergers environnants,
croise à sa gauche la Carrer
del Riu.
UTM :31
T 244320 4443365
La Rue du Ruisseau
embarque avec elle un circuit
VTT
et se laisse couler
à l'est
en
direction
d'un radier
sur le
Barranc de la Puebla.
UTM :31
T 244581 4443359
La remontée s'effectue au nord jusqu'au croisement d'un CV
UTM :31
T 244604 4443388
qui se glisse
sous
la CV-10
et réapparaît à l'angle de la "vía de servicio"
de l'autovía.
En face,
UTM :31
T 244692 4443334
le Camí de
les Santes
UTM :31
T 244701 4443318
grimpe à l'est
entre des murs
de pierres
sèches.
A proximité d'une ferme, la route traverse à
niveau le Barranc
Racó d'Angela,
UTM :31
T 244931 4443223
et poursuit son ascension au travers de petites oliveraies.
Un
chemin en provenance de la Vía de servicio de
l'autovía
se joint au
goudron au moment où la route
s'engage
UTM :31
T 245257 4443154
sur
un premier palier balisé
jaune et blanc.
Le modeste replat sert d'embranchement à un chemin qui
s'échappe à
gauche entre El Bosquet et la Caseta de Pau.
Les
cols en vue apparaissent haut perchés, au-delà
semble-t-il
de
la distance restant à parcourir pour atteindre El Collet.
Une borne
du circuit VTT reste muette sur la direction à prendre qui
n'est assurément pas celle du Camí dels Escollets
UTM :31
T 245505 4443007
qui
n'a rien d'un chemin des écoliers. Cette voie est sans issue.
Le Camí de
les Santes, lui,
sautille d'abord sur le Barranc
de les Porqueretas puis
se cabre
UTM :31
T 245573 4442940
avant d'entrer
franchement
en forêt
pour y serpenter
jusqu'à atteindre
09-JUL-14 7:57:35
El Collet.
UTM :31
T 246470 4442710
El Collet n'apparaît pas sur les cartes Iberpix
et Terrasit.
La
question se pose de savoir à quelle source s'est
abreuvé le catalogue
des cols d'Espagne pour nommer ce passage.
La réponse vient du terrain : El Collet
possède son panneau sommital
et de nombreux panonceaux
directionnels.
El Collet fait basculer le Camí
de les Santes vers... les Santes et son ermitage Santa Águda
y Santa
Lucía.
Un sentier
fléché grimpe à la cime
del Bartolo, 300 mètres plus haut.
L'Alt del Bartolo a aussi son ermitage, dédié
à Saint Michel.
Tous ces lieux se trouvent dans le Parc Natural del Desert de les
Palmes. La vegetació
PR-CV 422 Els camíns del Desert
Una gran part del recorregut del PR-CV 422 passa pel Parc
Natural de Desert de les Palmes, espai protegit per la Generalitat
Valenciana des de 1989 com a Paratge Natural. La forta
pressió demogràfica i els incendis d'anys enrere
no n'han minvat el
valor mediambiental de flora i fauna, i paisatgístic. Pel
que fa a la vegetació,
cal diferenciar el recorregut més próxim a les
zones habidades, la
Pobla i els masos, on es travessa camps de conreu abancalats per marges
de pedra seca, amb oliveres, ametlers,
figueres, garroferes, vinya i algun lledoner, de les parts
més altes,
on predomina el bosc de pinastre i també, en minoria i pi
blanc ; queden testimonis, a la variant del mas d'Huguet, de
surers, i a les Santes i al barranc de la Creu, de roures. La
vegetació del Desert és típicament
mediterrània amb el margalló
(Chamaerops humilis), que dóna nom al paratge ; el
pinastre(Pinus
pinastre) ; la carrasca (Quercus ilex) ; el surer
(Quercus subert) ;
(Pinus halepensis) ; el roure valencià (Quercus
valentina) ; el llentiscle (Pistacia lentiscus),
ací anomenat
matissa -
n'hi ha un exemplar magnífic en forma d'arbre a
l'accés a les Santes
per la pista forestal ; l'aladern (Rhamnus
alaternus) ; el galzeran
(Ruscus aculeatus) ; una ginesta de distribució
molt reduïda
(Cytisus
villosus) ; el matapoll (Daphne gnidium) ; el coscoll
(Quercus
coccifera) ; el càdec o ginebró
(Juniperus
oxycedrus) ; l'arboç
(Arbutus unedo), que a la
tardor afegeix un atractiu gustatiu al sender ; l'esbarzer
o romiguera
(Rubus ulmifolius), amb les saboroses niores ; el bruc (Erica
arborea),
la millor fusta per fer pipes ; el lligabosc (Lonicera
implexa) ;
l'heura (Hedera helix) ; l'arítjol (Smilax aspera),
que amb la
florida
a partir a partir de setembre ompli les ombries d'una olor
intensa ;
l'argelaga (Ulex parviflorum) ; l'esparreguera (Asparagus
acutifolius) ; la botja raspallera (Anthyllis
cytisoides) ; les
estepes : fins a 6 tipus diferents (Cistus monpeliensis,
albidus,
salvifolius, crispus, clusii, populifolius), tot i que les
més
conegudes són, en llengua general, l'estepa blanca i negra,
el marfull
(Viburnum tinus) ; i diverses espècies de falgueres
(Dryoteris
pallida)
com ara la petita dauradella) (Ceterach afficinarum) ; a les
zones més
assolellades creixen plantes aromàtiques com ara el
romaní (Rosmanirus
officinalis), la saborija (Satureja intricata), el timonet o farigola
(Thymus vulgaris), la lavanda (Lavandula dentata), la ruda (Ruta
chalepensis)... A la prilavera, les flors - roselles, Lliris blaus,
rosetes silvestres, orquídies... - acoloreixen el sender i,
a principis
d'hivern, s'hi poden trobar fins a 300 espècies de fongs.
Entre tanta variació vegetal, però, ressalta, per
la seua
monumentalitat, la Carrasca de Pellicer, a la qual es pot accedir per
una derivació del sender des de l'Assut de la Pobla
Tornesa ;
i per la seua raresa en aquestes contrades, dos roures de
l'espècie
Quercus cerrioides que hi ha a les Santes. També es pot
localitzar a
zones rocalloses l'endemisme Leucojum valentinum.
Projecte de recuperació del sender i textos de Joan Andreu
Bellés
La "baraque du col" : el Mas
de Carles,
se trouve quelque peu dissimulé à
l'écart de la passe.
par
copier-coller dans 
| 
| Feuilleton
| 
| 
| 
|
